L’obesitat ha esdevingut la pandèmia del nostre temps. La incidència d’aquesta malaltia crònica en la població adulta i infantil està en constant augment i el seu cost social i sanitari amb ella.
Segons l’informe 2010 de l’Institut d’Informació Sanitària del Sistema Nacional de Salut d’Espanya, entre la població de més de 18 anys, el 15,4% presenta obesitat i un 37,1%, sobrepès. A la població infantil d’entre 2 i 17 anys, l’obesitat se situa en el 9,4%, i el sobrepès en el 19,2%.
Un pes per sobre de la norma augmenta el risc de patir altres malalties, com ara la hipertensió, la hipercolesterolèmia, la diabetis, malalties coronàries, respiratòries i articulars.
Segons l’informe 2010 de l’Institut d’Informació Sanitària del Sistema Nacional de Salut d’Espanya, entre la població de més de 18 anys, el 15,4% presenta obesitat i un 37,1%, sobrepès. A la població infantil d’entre 2 i 17 anys, l’obesitat se situa en el 9,4%, i el sobrepès en el 19,2%.
Un pes per sobre de la norma augmenta el risc de patir altres malalties, com ara la hipertensió, la hipercolesterolèmia, la diabetis, malalties coronàries, respiratòries i articulars.
Les eines terapèutiques fonamentals són força conegudes en àmbit mèdic i entre l’opinió pública: la dieta i l’exercici físic; tanmateix, el 86% dels adults fa una vida sedentària i la dieta mediterrània està evolucionant cap a una altra més rica en greixos animals (Estudi Enrica realitzat al 2011 per la Universitat Autònoma de Madrid).
La dificultat fonamental en el tractament de l’obesitat i el sobrepès és l’abandonament terapèutic, i té vàries causes.
Per part de les persones afectades:
- Expectatives errònies sobre els resultats o sobre la duració de la teràpia.
- Característiques pròpies de l’estil de vida de la persona amb obesitat, per exemple, tendència al sedentarisme, manca d’autoeficàcia i autoconfiança per aconseguir objectius.
- Baixa autoestima.
- Escasses habilitats per resoldre situacions problemàtiques.
- Elecció d’un pla nutricional sense suport i supervisió professional.
Per part dels propis tractaments que es proposen:
- Falta d’un mòdul dedicat a augmentar la motivació al tractament.
- Tractaments excessivament durs:
– Des del punt de vista nutricional generen estats depressius per manca d’aliment.
– Des del punt de vista motivacional representen objectius impossibles de mantenir en el temps.
- Seguiment posterior a l’aconseguiment dels objectius insuficient o inexistent.
- Manca d’atenció a dificultats emocionals i/o a trastorns psicològics que cursen paral•lelament i interactuen amb el problema.
És aconsellable seguir un tractament psicològic combinat amb la teràpia nutricional, on s’abordin els següents aspectes:
- Definició d’obesitat i sobrepes
- Conseqüències negatives de l’obesitat i el sobrepès.
- Característiques d’un tractament adequat per l’obesitat i el sobrepès.
- Importància de la motivació al canvi i al seu manteniment.
- Recolzament psicològic a un canvi d’estil de vida: alimentació equilibrada i activació física.
- Imatge corporal i autoestima.
- Relació entre alimentació i gestió de les emocions (Plaer, culpa, ira, angoixa, avorriment, buidor…)
- Autocontrol i maneig del temps lliure.
- Factors psicològics mantenidors de l’obesitat: insomni, baixa autoestima, irritabilitat, angoixa, culpa, agressivitat cap a un mateix i cap els altres.
Fuente: Centro de Terapia Cognitiva