Utopia

Caminant esmaperdut sense rumb i sense guia
avançant feixugament pels camins de la utopia,
vaig cercant tots els indrets per les rutes de la vida
per trobar el meu destí en un món de bogeria.

Cerco un lloc en aquest món de foscor y de falsia
on la nit segui claror, com ho és la llum del dia,
on el dol no sigui obscur, on l’aficció… alegria,
on l’udol sigui un cant dolç, com el cant de la cardina.

M’exaspera l’apatia d’aquest món de fantasia,
veig amb pena i gran dolor ço que passa cada dia,
vull un lloc sense amargor ple de pau i d’harmonia
on el plor no sigui plor… ans un càntic d’alegria.

Maremàgnum de parules sense gairebé sentit
que m’atrauen, misterioses, com el far dins de la nit,
es combinen entre elles per escriure el que he escrit
per su us vaga de llegir-les i en treieu algun profit.

J. M. Serra Casamitjana
Barcelona, 3 d’octubre del 2.005